tag:blogger.com,1999:blog-79434443804590615382024-03-12T20:55:01.470-07:00Sueños de mi adolescenciaVirginiahttp://www.blogger.com/profile/10637903576637187506noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-7943444380459061538.post-80555171418654925722009-07-23T12:02:00.000-07:002009-07-24T07:12:28.356-07:00JOANA<div align="center"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_dzD3-zjietg/Smi04fEwM2I/AAAAAAAAAAM/zwNtWoepakY/s1600-h/espantapajaros_dos.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361734238891684706" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 226px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_dzD3-zjietg/Smi04fEwM2I/AAAAAAAAAAM/zwNtWoepakY/s320/espantapajaros_dos.jpg" border="0" /></a>Ilustración tomada de la Red. </div><div align="center">***</div><div align="center">*</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"><strong></strong></div><div align="center"><strong></strong></div><div align="center"><strong>JOANA</strong></div><div align="center"><strong>*</strong></div><div align="center"><strong>*<br /></div></strong><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">Un dijous a primera hora del matí, va néixer la Joana, una nena molt pàl·lida, com si fos una nina de porcellana, d'ulls marrons com una nou, cabell fosc com l’ombra, llavis fins i rosats i un nas petit. Era primeta, molt astuta, intel·ligent, ingeniosa sobretot imaginativa. Quan la Joana sortia del cole, havia de travessar un camí amagat, passava per al costat d'un parc abandonat des de feia temps, i després d'un minut de camí, es podia observar al fons una masia amb aspecte d'estar deshabitada i ser bastant antiga, i just al costat esquerre hi havia un hort amb un espantaocells que a la Joana li cridava molt l'atenció. Ella com era molt observadora i aventurera, volia acostar-se més a aquell espantaocells, volia veure-ho, tocar-lo, i sobretot jugar amb ell. Una nit, la Joana mentre la mare li feia el sopar, ella estava asseguda a la cadira de la cuina, pensant en l'espantaocells, molt callada i pensativa. La mare se la va quedar mirant una estona, i com la Joana no feia cap mena de gest, li va dir: </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Filla, en què penses? -Va preguntar la mare amb interès. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Penso. - Va respondre. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Així que no m'ho vols dir? - Li insisteix la mare. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Coses de nens... - Va dir la Joana insinuant. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Molt bé, només espero que no sigui cap entremaliadura de les teves, com quan vas agafar el pot de pintura, et vas pujar ala cadira i vas començar a donar pinzellades al sostre del menjador! - Va exclamar la mare mirant-la de braços creuats.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- És que no m'agrada que el cel sigui blau i com la mestre em va dir que estava molt alt y que mai podria camviar-li el color, doncs vaig decidir pintar de lila el sostre del menjador. - Li respon amb una rialla i amagant el cap entre les espatlles. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Vinga, deixem-ho estar, sopa i ves-te'n a dormir, però res de posar-te a dibuixar, ni parlis amb en Guinqui, que el pare demà treballa i si comences a parlar no podrà pegar ull d'acord?</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Sí, mare - Va contestar-li amb veu cansada.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">En Guinqui era l'amic invisible de la Joana, ella deia que era un extraterrestre petit i bufó. Quan va acabar de sopar, es va ficar al llit, i es va quedar mirant al sostre, pensant en el que faria en aixecar-se. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Saps Guinqui? crec que demà serà un bon dia, Uah bona nit...- va dir entre badalls quan ja no va poder mantenir mes temps els ulls oberts, i es va dormir.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">Al dia següent la Joana es va aixecar, va esmorzar li va donar un petó al seu estimat gos, va agafar la motxilla plena de dibuixos i se'n va anar camí a l'escola, però quan va passar pel costat de l'espantaocells no va poder resistir-se més. Va deixar la motxilla arronsada en un arbre i va anar amb un full i un llapis cap a l'espantaocells.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Hola! soc la Joana, tinc vuit anys, no et faré cap mal, només deixa que et dibuixi, d'acord? - Li preguntà la nena analitzant cada tros de palla del seu "cos". </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Com no em dius res, faré com si haguessis dit que sí! - Va exclamar la Joana rient. - Molt bé, no et moguis. Li diu la nena somrient. La Joana començà a dibuixar-lo pas per pas, palla per palla i drap per drap.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Hola, jo, jo...jo em dic Fanco. - Li digué l'espantaocells tartamudejant de por.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">La nena va aixecar-se d'un bot, es va allunyar de l'espantaocells, el va senyalar i li va dir: </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Parles?!!</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Sssí...però no...no t'espantis siusplau, no et faré cap mal. - Li diu en Fanco, amb els botons apunt de plorar. </span></strong><strong><span style="font-family:verdana;">La Joana s'acosta caminant a poc a poc, i li comença a fer preguntes... </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Qui et va posar aquest nom? - Pregunta la nena amb un somriure.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- El meu amo. - Respon l'espantaocells amb vergonya.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- El teu amo? Vols dir que en aquesta masia hi viu algú?</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- No! ja no...des de que en Pablo, el meu amo, va morir, jo em vaig quedar sol i avorrit, fins i tot, els nens, van deixar de venir al parc, abans em divertia molt mirant-los jugar i m'imaginava que era un d'ells, jugant a pistolers amb aquells barrets de palla i els texans, jugant amb pals, a jocs de mans, a saltà la corda...però ja no vénen... - Li explica en Fanco amb una veu trista.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Per què? - S'estranyà la nena.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Perquè aquells nens ja són grans i el que hi ha ara, no vénen al parc, prefereixen quedar-se a casa jugant a electrònics.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Poblet. - Diu la Joana cada cop mes confiada. </span></strong><strong><span style="font-family:verdana;">- Doncs jo seré la teva amiga i vindré tots els dies a jugar amb tu, i si vols també puc presentar-te als meus millors amics, en Color (el seu gos) i en Guinqui, que et sembla? - La Joana va estar una bona estona xerrant sense pausa i rient amb en Fanco. Se sentia molt bé, millor que amb qualsevol dels seus companys de classe. L'acabava de conèixer i ja se l'estimava, però, de sobte, es va recordar que avia d'anar a l'escola! Va dir-li adéu amb la mà, al seu nou amic; va agafar la motxilla i va començar a córrer. Amb el temps, anaven coneixent-se més, jugaven a amagar-se, però sempre la parava el pobre Fanco, perquè com no es podia moure del lloc, la Joana sempre el trobava. També, dibuixaven coses imaginàries que volien que aquest món tingués, com un cel de color lila, dofins a les piscines, ossos polars a les muntanyes, fulls per dibuixar per totes parts... Però en Fanco dibuixava unes altres coses com ara; cames, nens, pistolers, al seu amo, un hort... Però el que més els agradava era passar-se les hores els quatre junts explicant-se historiés d'amor; La Joana, en Color, el Fanco i el Guinqui. Eren inseparables, com ungla i carn, van jurar, mai separar-se. Però una tarda, quan la Joana sortia de l'escola, estava tan cansada que no va anar a veure a en Fanco; va anar-se'n cap a casa i es va oblidar completament d'ell, només pensava en dormir, al dia següent tampoc va poder anar a veure'l, la mare li va demanar que l'ajudés a casa. El dissabte de matí va sortir a veure a l'espantaocells, però no hi era, només un cartell que posava:</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">PERILL, NO PASSAR: ZONA EN CONSTRUCCIÓ!</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">La nena es va estranyar, va passar per sota les tanques de construcció i va veure que estaven tirant a terra la masia d'en Fanco, ja no quedava res... l'espantaocells no estava i havia perdut a un dels seus millors amics... Es va posar a plorar i d'una gota de les seves llàgrimes va sortir un petit ésser que es va acostar a la seva orella i li va dir: </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Sóc l'àngel de la imaginació, no existeixo de veritat, soc una il·lusió, només em pots veure tu, si vols que torni en Fanco, imagina-te'l i tornarà.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Vols dir, que si me l'imagino, el faré aparèixer? - Va preguntar la Joana traient-se les llàgrimes.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">- Ja ho vas fer un cop... - Va dir l'àngel mentre desapareixia.</span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">En Fanco era producte de la imaginació de la Joana, aquell espantaocells que jugava, parlava, reia i dibuixava, era fet per la nena. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">Així doncs la Joana va tancar els ulls i va començar a recordar aquells moments tant divertits que va passar amb ell. Quan va obrir els ulls, allà estava, somrient i esperant que la nena s’apropés i l'expliques un altra historia d'amor. </span></strong></div><div align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">La Joana mai més va descuidar-se de ell.<br /></div></span></strong><p align="left"><strong><span style="font-family:verdana;"></span></strong></p><p align="left"><strong><span style="font-family:verdana;">Virginia Navarro</span></strong><strong><span style="font-family:verdana;"></p><div align="left"><br /><br /><a href="http://www.safecreative.org/work/0907234154601" rel="cc:license" cc="http://creativecommons.org/ns#"><img style="BORDER-RIGHT: 0px; BORDER-TOP: 0px; BORDER-LEFT: 0px; BORDER-BOTTOM: 0px" alt="Safe Creative #0907234154601" src="http://resources.safecreative.org/work/0907234154601/label/logo-72" /></a></div></span></strong>Virginiahttp://www.blogger.com/profile/10637903576637187506noreply@blogger.com3